Navegação – Mapa do site

InícioNuméros28Le Roussillon et les Baléares, un...Des contacts politiquesEl setge de Vilafranca de Conflen...

Le Roussillon et les Baléares, une relation ancienne tri-millénaire
Des contacts politiques

El setge de Vilafranca de Conflent per Jaume IV de Mallorques

Le siège de Villefranche-de-Conflent par Jacques IV de Majorque
The siege of Vilafranca of Conflent by Jaume IV of Majorca
Die Belagerung von Vilafranca de Conflent durch Jaume IV de Mallorca
Josep Mas i Llaneres

Resumos

El 23 de septiembre del año 1374, el año de la “gran hambre”, Jaume IV de Mallorques, denominado por los historiadores L’Infante de Mallorca, heredero desposeído del Reino de Mallorca, de los condados del Rosselló y la Cerdanya, hizo su presencia a las puertas de la capital del Conflent, Vilafranca de Conflent. El artículo explicará este episodio vivido en el Conflent el otoño del 1374 dentro una época marcada por la oscuridad documental y en todos los sentidos. Hoy hemos podido obtener nuevas fuentes inéditas que entre la leyenda y la história escrita aquí presentamos.

Topo da página

Texto integral

Presentació. Entre la llegenda i la realitat

1La documentació inèdita que per primera vegada desplegarem dins aquest article potser donarà una visió i també una altra concepció dels fets que succeïren al Conflent l’any 1374 arran de la invasió que l’Infant Jaume de Mallorca provocà dins els dominis de la Corona d’Aragó.

2Per una part sempre quedarà la història que ha perseguit el Regne de Mallorques, impresa en format de llegenda d’un temps que sempre fou millor, sotmesa ara, per les circumstàncies històriques al record. Les cròniques ens parlen de com a l’Edat Mitjana dins l’estiu de l’any 1374, Jaume IV de Mallorca, l’hereu desposseït del seu regne, decidí reclamar els drets dinàstics. Començà a arreplegar tropes mercenàries per tot el Rosselló, intentà entrar pel coll de Panissars a Catalunya, i no podent fer-ho, es desvià cap al Conflent on fou rebut amb les portes obertes per molts de partidaris que, servidors seus un temps, s’alçaren a favor seu, expulsant els oficials del rei d’Aragó.

3De ben segur, aquest to èpic de llegenda, té un fonament real. Aquest cas en concret, a banda dels cronistes com Zurita i les copiades sistemàtiques que molts historiadors han fet, sense més, de la seva obra, l’hem d’anar a cercar més enllà. Les llibertats que promulgaren els Reis de Mallorca com a Comtes de la Cerdanya, sobretot Jaume III a Vilafranca de Conflent, caldria analitzar-les, com també la significativa repressió que el rei d’Aragó, Pere el Cerimoniós, realitzà en contra d’aquesta vila. Aquests dos aspectes, malgrat estar ben documentats, sempre s’han deixat de banda.

4Els historiadors, en contraposició a les cròniques, sempre han llevat importància de la invasió a la Corona d’Aragó per part de les tropes comandades per l’Infant Jaume de Mallorca l’any 1374. Evidentment, aquesta asseveració és deguda en gran part a la manca de fonts documentals que han pogut arribar fins a nosaltres des d’una època marcada en tots els sentits per la foscor. Però, emportats pel sentiment de llegenda, els mateixos historiadors sempre han dibuixat un Jaume IV de Mallorca tocat de l’ala pels anys d’empresonament, que no tenia res més a fer que ser un somiador del regne seu perdut.

5Serà, com moltes altres vegades, gràcies a la riquesa del fons documental de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i als recents estudis sobre l’impacte social de factors que assolaren la població entre el 1374 i el 1375, tant a nivell d’Europa, com a nivell comarcal: pesta, terratrèmols, fam, guerra... que s’ha pogut aportar nova documentació sobre aquestes tropes i el l’efecte que tingueren. Tanmateix manquen dades per conèixer tot el seu abast, i que de ben segur ens donarien una altra visió de la dimensió real d’aquesta invasió. Aquest article en voldria ser una petita aportació.

Les fonts documentals*

  • * Sigles que utilitzarem: ACA:Arxiu de la Corona d’Aragó; ANF: Arxius Nacionals de França; ARM: Arxiu (...)

6Pel setembre de l’any 1374, els cancellers del Rei d’Aragó, Pere el Cerimoniós, encetaren sota el Segell Secret el registre 113, o sigui el 1245 de la Cancelleria Reial, avui dipositat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó:

In mense septembris anno a nativitate Domini Mº CCCº LXXº quarto, fuit inceptum istud registrum, in civitate Barchinone domino rege in ipsa personaliter existente et cetera.

7La funció d’aquest registre era el seguiment de les “companyies estranyes” comandades per l’Infant Jaume de Mallorca, que ja havien entrat, el 2 d’agost anterior dins el senyoriu del rei d’Aragó a través del comtat de Pallars. Nosaltres hem seguit aquest registre que és una vertadera font de dades i notícies, no sols en el moviment de tropes, sinó també en tots els aspectes que afectaren els mecanismes que hagué d’engegar el rei d’Aragó per defensar-se de l’envestida bèl·lica. A part d’aquesta documentació s’han consultat els registres del segell secret de la cancelleria reial del rei Pere, números: 1240, 1241, 1242, 1243, i 1244, 1246 i 1247, també a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

8Malgrat que en la seva crònica, el rei Pere, deixà poca menció sobre l’Infant Jaume de Mallorca, és de bon tros el millor investigador que hi ha hagut sobre els Infants. Qui ha seguit la seva cancelleria, podrà observar com funciona la seva ment maquiavèl·lica, és a dir, les coses poden passar, però també ell vol saber per què varen passar, sempre vol rebre una explicació, la prega, la sol·licita i l’executa. Així el trobem al segell “Graciarum”, on també explica fets i notícies de partidaris, enemics, opositors, etc. Per aquesta ocasió ens han servit els registres 925, 926 i 927.

9Altres registres de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb notícies soltes, també han estat consultats per conformar el cos d’aquest episodi. Aquí ens cal fer una menció especial a D. Jaume Riera i Sans, Cap de referències d’aquest arxiu que amb gran traça investigadora, ens ha deixat part del seu poc temps per fer-nos arribar noves fonts de les seves riques llibretes. A la biblioteca Nacional de França hem consultat algunes dades més, als Arxius Nacionals de Paris i als Archives départementales des Pyrénées-Orientales, a Perpinyà. Ens queda encara un arxiu que pot deixar més dades sobre aquesta investigació en concret: l’arxiu municipal de Puigcerdà. Per altra part, l’Arxiu del Regne de Mallorca, no serveix per aquest cas en concret, i sí hem recorregut a ell per a bibliografia, com també a la biblioteca March de Palma

  • 1 Jerónimo ZURITA, Anales de la Corona de Aragón, Llibre 8, Cap. 17 i 18, Edició d’Ángel Canellas Lóp (...)

10No hem pogut trobar cap publicació específica sobre aquest episodi. Les cròniques de Zurita, Froissart, el Cerimoniós, etc. no serveixen, ja que sols Zurita menciona com les tropes invasores, trobant resistència dels catalans al coll de Panissars, es dirigiren cap a Puigcerdà1.

  • 2 Dominique Marie Joseph HENRY, Histoire de Roussillon, comprenant l’histoire du Royaume de Majorque, (...)
  • 3 Jean de GAZANYOLA, Histoire du Roussillon, Perpignan : J.B. Alzine, 1857.

11A partir d’aquí, en moltes obres publicades, la referència sempre sol ser la de Zurita. De tota manera cal mencionar com a noves aportacions les de l’historiador Henry que descobreix i publica a la seva obra sobre el Rosselló, un document inèdit sobre el setge a Vilafranca de Conflent2. Una altra publicació sobre la història del Rosselló, és realitzada per Jean de Gazanyola3, que no aporta documentació nova sobre el Conflent, però complementa la d’Henry.

Els Arxivers

  • 4 CODOINACA, Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón.

12No es pot deixar de banda la gratitud que hem de tenir cap als arxivers, sobretot a l’hora de consultar les fonts documentals. Un bon exemple seria a l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb Jaume Riera i Sans, per no oblidar al mateix Pròsper Boferrull qui engegà i composà aquells lligalls descordats i que a part de la seva CODOINACA4, gràcies a ell podem consultar molts dels registres de la cancelleria reial. Cal mencionar dins aquest arxiu a la família Martínez Ferrando amb la seva recerca i posterior publicació sobre la dinastia de Mallorca. A l’arxiu del Regne de Mallorca hem tingut la sort de compartir amb D. Antoni Mut Calafell temps d’investigació, ara Director Emèrit. Tampoc no ens podem oblidar de Josep M. Quadrado a Estanislau de Kostka-Aguiló. Per aquest article en concret, hem de remarcar especialment la magnífica obra d’un apassionat d’aquelles terres, l’arxiver J. Bernard Alart, concretament tot el que fa referència al Conflent. Als arxius nacionals de París, és referència obligada l’obra de Lecoy de la Marche.

13De tots ells, siguin aquí citats o no, hi ha obres publicades, i segurament, altres que no es publicaran mai o que resten en els seus calaixos familiars, si encara hi són, però en totes les seves publicacions sempre trobareu un punt de referència en moltes investigacions històriques.

La dinastia de Mallorca i Vilafranca de Conflent

14El 5 d’abril de l’any 1090, el comte de Cerdanya Guillem Ramon I fundà estratègicament, a la vora del riu Têt, i sota la vigilància del Canigó, una vila franca. Així les vicissituds d’aquesta vila anaren sempre unides als comtes de la Cerdanya. Per descendència i heretatge el comtat de la Cerdanya, igualment que el comtat del Rosselló, arribà a mans del comtes de Barcelona. Així el 1172, aquests comtes es trobaren en possessió del tots els països compresos dins la diòcesi d’Elna. Des del 1217 els comtats estaven sota el govern de Nunyo Sanç en qualitat de senyor del Rosselló, Vallespir, Conflent i la Cerdanya. Nunyo Sanç va participar a la conquesta de Mallorca, entre d’altres, i a la seva mort les terres quedaren en mans de Jaume I el Conqueridor.

15Com és sabut, Jaume I després vinculà sota una mateixa corona els comtats de la Cerdanya, el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir, la ciutat de Montpeller, els vescomtats d’Omeladès, el de Carledès i les Illes Balears. Aquesta unió anomenada Regne de Mallorca, derivació de “Regnum Majoricarum”, és la conseqüència de les disposicions finals testamentàries de Jaume I, creant un nou regne independent al de la Corona d’Aragó. La dinastia d’aquest regne és encapçalada pel seu fill petit anomenat Jaume II, passant cap a Sanç, Jaume III, Jaume IV i acabada amb Isabel de Mallorca.

16Regne i dinastia en aquest cas no acabaren al mateix temps. En sí el Regne de Mallorca disposat com a Estat independent de la corona d’Aragó pel seu creador fou més aviat efímer. Les voltes i les revoltes que prosseguiren cap a la final reintegració a la corona mare, donaren peu a més d’un conflicte. En canvi, la dinastia, malgrat haver perdut el regne independent seguí el seu camí entre França i la corona d’Aragó. Tanmateix, encara que Jaume III fou derrotat i mort a Llucmajor, els seus drets dinàstics, i poca cosa més, havien caigut abans de la seva mort per decisió testamentària al seu fill, l’Infant Jaume de Mallorca.

  • 5 Per aquesta qüestió i sobre el Conflent: Bernard ALARD, “Les Stils de Villefranche-de-Conflent”, Re (...)
  • 6 Gabriel ENSENYAT PUJOL, La reintegració de la Corona de Mallorca a la Corona d’Aragó, Palma: Editor (...)
  • 7 Ibid, p. 256.

17Durant el regnat de Jaume III de Mallorca es composà el llibre anomenat dels “Stils” o dels “quatre claus” que recull tots els usatges en matèria de procediments i justícia5. Entre el 1343 i el 1344 es produí la invasió de Pere el Cerimoniós. Caigut el rei de Mallorca, cinc dies desprès de la seva rendició, Jaume III manava al cònsols de Vilafanca de Conflent que permetessin l’entrada a Pere IV6. Durant els anys següents, fins el 1349 a Vilafranca i a tot el Conflent es viurà entre les dures represàlies del rei d’Aragó i les revoltes a favor de Jaume III, els sublevats foren durament castigats, va ser especialment intensa la repressió a Vilafranca de Conflent7.

Jaume IV de Mallorques*

  • * Sobre l’Infant de Mallorca. Carlos A. WILLEMSEM, Ocaso del reino de Mallorca y extinción de la dina (...)
  • 8 Isabel GOIG SOLER, Ysabellis, regina maioricarum (la ultima reina de Mallorca) Soria: Editorial Och (...)
  • 9 ARM, Pergamins Reials, Jaume III, nº 11. Document que ens ha facilitat la seva recerca D. Antoni Mu (...)
  • 10 PRO Registrum Munimentorum, Roll C 54/171, m. 38 d. Document datat el 14 de febrer de 1342.
  • 11 ANF, P 1354, nº 813. Aquest document és publicat per: Estanislao de Kostka AGUILÓ, BSAL, 1905, p. 5 (...)
  • 12 La batalla de Llucmajor i tots els esdeveniments anteriors i posteriors que seguiren han sigut prou (...)

18L’infant Jaume de Mallorca va néixer al castell reial de Perpinyà, el 24 d’agost de 1338, fill del rei Jaume III i de la reina Constança. El matrimoni ja comptava amb una filla, anomenada Isabel8, nascuda l’any anterior. Ben prest és sotmès com hereu a les institucions del regne: als jurats de Mallorca l’11 de setembre de 13389, i dels comtats al 10 de febrer de 1339 a Perpinyà. Fou promès en matrimoni, que no es complirà, amb una filla d’Eduard, rei d’Anglaterra10. Sota la tutoria del germà de Jaume III (Sanxo de Mallorques), assistí a la mort de la seva mare a Montpeller i al nou casament del seu pare amb Violant de Vilarragut. La seva figura agafa força amb la venda de Montpeller al rei de França per motiu de l’intent de recuperació del regne. Cal situar aquí el testament de Jaume III, el 7 d’agost de 1349 on l’infant Jaume per decisió testamentària és designat hereu del Regne i dels comtats11. Com és sabut, la temptativa fallà a la batalla de Llucmajor, el 25 d’octubre de 1349, on ell mateix lluitava a l’edat d’11 anys. Agafat presoner i nafrat a la cara per les tropes del rei d’Aragó, és acompanyat al castell de Bellver i separat de la seva família12.

  • 13 ACA, Cancelleria Reial, reg. 1070, fol. 115v°.
  • 14 La mateixa “gàbia de ferro” fou emprada anys més tard per empresonar a Pierre de Craon. Curiosament (...)

19Per un decret de Pere el Cerimoniós des de València, el 30 de novembre és portat i tancat al castell de Xàtiva on ocupà una llarga estança d’empresonament. Després de vuit anys, el 5 de març de 1.358 i en plenes negociacions a Avinyó pel casament de la seva germana Isabel, el presoner fou lliurat a Ramon de Vilanova que el traslladarà amb moltes precaucions cap a Barcelona13. Romandrà primer al palau de l’arquebisbe i ben aviat al Castell Nou. Les condicions d’empresonament són prou dures, però tenen poc a veure amb la llegenda de la “gàbia de ferro”14.

20Mentre, la seva germana Isabel, el setembre de 1358, signava un traspàs dels seus drets com Infanta de Mallorca, per així poder ser alliberada, Jaume continuava presoner fins la nit de l’1 de maig del 1362, que fou alliberat. El capiscol de la ciutat de Barcelona, Jaume de Sant Climent, conseller del comte d’Empúries juntament amb un capellà anomenat Muntaner foren fets presoners al mateix lloc dels fets, d’altres foren ajusticiats.

21L’Infant es dirigí per terra cap a Avinyó on arribà el 9 de maig on fou agafat sota la protecció del papa Innocenci VI. La mort de Lluís de Tarent, marit de la reina Joana de Nàpols féu reaccionar la cort pontifícia per evitar més pressions per part del regne de França. Per evitar un nou matrimoni de la reina napolitana amb la casa francesa, Jaume de Mallorca, en serà la solució ideal. El mes de setembre de 1362 les convencions matrimonials ja estaven enllestides ara sota la tutela d’un nou papa, Urbà V.

  • 15 La cancelleria angevina de l’arxiu de Nàpols (Archivio di Stato di Napoli) que seria un punt clau e (...)
  • 16 Un d’aquests va ser fra Julià Ricardi, que portà a terme la recuperació de part del tresor reial de (...)
  • 17 Paul LECACHEUX, Lettres secrètes & curiales du Pape Urbain V (1361-1370) se rapportant a la France, (...)

22De l’estança de Jaume a Nàpols (1363-1367) els documents que hem trobat estan dispersos15. La cancelleria reial del Cerimoniós el segueix després de la seva fugida amb espies per temor a una invasió, però el deixa d’anomenar sabent de la seva llunyania. Jaume, conscient del seu paper dins la cort de napolitana es limitaria al profit que en pogués treure del seu “estatus” de rei consort16. Les coses però, no anaven bé: la reina Joana no aconseguia el seu desitjat hereu, tot i que va patir un avort17, i el rei Pere, malgrat les peticions del mateix papa, no tenia la més mínima intenció de tractar el cas del Regne de Mallorca. Així, Jaume, cansat de tanta diplomàcia infructuosa, decidí passar a l’acció.

  • 18 CODOINACA, 33, p. 50 : “ [...] aquest testimoni estant a Burdeu vee quel princep de Gales havia aju (...)

23I l’acció ara, a finals de 1366, es concentrava a Burdeus. La ciutat situada dins els límits d’Aquitània i aleshores en poder d’Anglaterra, estava a punt d’acollir la trobada de reis, nobles i tropes mercenàries. Aquesta crida de tropes és propiciada per la guerra civil castellana entre Pere I de Castella contra Enric de Trastàmara. El rei d’Anglaterra, Eduard III, havia confiat Aquitània al seu fill: Eduard de Woodstok, príncep de Gal·les, més conegut com el Príncep Negre. El príncep Eduard, Pere I de Castella i Carles II de Navarra, signaren l’aliança a la ciutat de Libourne. Jaume era a Burdeus per aquestes dates18. El naixement del fill d’Eduard, i el seu bateig, on Jaume va fer de padrí, van endarrerir la partida de les tropes uns dies.

24Finalment, l’exèrcit es dirigí cap als esdeveniments de la vall de Nájera on Enric de Trastàmara ja havia acampat juntament amb les tropes franceses sota les ordres de Bertran Du Guesclin. El dissabte 3 d’abril de 1367 ambdós exèrcits van començar a lluitar. El cronista Froissart fa un elogi sobre les qualitats dins la batalla de l’infant:

  • 19 J. FROISSART, Les chroniques... Capítol 238.

Un petit en sus de la bataille du prince étoit le roi James de Maiogres et sa route, qui se combattoient vaillamment et s’acquittoient à leur loyal pouvoir [...]19.

25Al final, les tropes angleses van sortir vencedores de la batalla, havent de refugiar-se Enric de Trastàmara a França. Molts dels nobles del bastard de Castella foren morts, i el mateix Du Guesclin va ser fet presoner.

  • 20 Qui millor ha tractat aquesta qüestió ha estat Joaquin MIRET Y SANS, Négociations de Pierre IV D’A (...)

26Al contrari que el seu nebot, ara al costat dels vencedors, la derrota no deixà en bon lloc el rei d’Aragó que havia donat pas a les companyies franceses pel seu territori i s’havia acostat a Enric de Trastàmara. Les tropes angleses amenaçaven les fronteres. Davant el temor i la conveniència, decidí jugar a dues bandes i establí negociacions amb Anglaterra20. Dins aquestes negociacions es tornà a obrir el cas del regne de Mallorca.

27La guerra havia donat la seva oportunitat a Jaume, però ara, es tornava a caure dins el lent i perillós camí de la diplomàcia. El temps i la salut no jugà a favor seu. El Príncep de Gal·les retirà les tropes angleses de Castella i la contraofensiva francesa ben aviat es posà en marxa. Gràcies a l’ajut del rei de França, Enric de Trastàmara aconseguí refer l’exèrcit i entrà novament des de França per Aragó en direcció cap a Toledo, on destronà el seu germanastre Pere de Castella, mentre que l’Infant de Mallorca, malalt, caigué en mans de Bertrand d’Illa, noble mercenari, sovint a les ordres del rei francès i del seu germà Lluís d’Anjou.

  • 21 El Duc d’Anjou aplicà el tractat d’Aigüesmortes (13 d’agost de 1367) signat entre ell i Enric de Tr (...)
  • 22 P. LECACHEUX, Lettres secrètes & curiales du Pape Urbain V...p. 457, nº 2628: “Henricum (...) rogat (...)
  • 23 ACA, CR Reg. 1081, fol. 15r°. Sense donar la procedència d’aquesta carta del rei Pere, sovint és ci (...)
  • 24 Un document posterior a aquest fet (6 de juliol de 1372) confirma el pagament de la reina Joana. Tr (...)
  • 25 P. LECACHEUX, Lettres secrètes & curiales du Pape Urbain V..., p. 480, nº 2771.

28La intervenció del Duc d’Anjou i les gestions que feia, mig amagat del seu germà el rei de França, projectant i somniant amb un regne propi per ell, foren els factors determinants per al seu alliberament21.El Papa també, en diverses ocasions, havia escrit cartes a Enric de Trastàmara22, tement el pitjor: que caigués en mans del rei d’Aragó, que ja emprava les gestions oportunes per disposar de la vida del seu nebot.23 Al final, els diners pagats pel rescat aportats per la seva esposa Joana de Nàpols,24 la intervenció del comte de Foix, vell amic de la casa reial de Mallorca25 i el Duc d’Anjou, foren els factors determinants per al seu alliberament. El 30 de novembre de 1369, Jaume es dirigí per Navarra cap a Avinyó, i des d’allà havia d’acudir a Nàpols, cosa que féu. No sense descuidar els seus assumptes sobre el regne de Mallorca: els preparatius per a la invasió de la Corona d’Aragó.

29L’Infant que no podia sostenir econòmicament cap exèrcit, tot i les aliances secretes que tenia amb el duc D’Anjou, hagué d’esperar els diners del rei de França que, estant amb guerra contra Anglaterra no es podia permetre el luxe de tenir un nou front obert. Durant aquests anys d’espera, entre 1370 i 1374, visità sovint al Papa per presentar-li les seves reclamacions i cercà aliances per les parts d’Itàlia. Al 1374, i aprofitant una petita treva entre Anglaterra i França es presentà l’ocasió.

El Conflent sota els flagells de l’any 1374

  • 26 Carles PUIGFERRAT I OLIVA, Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376”, Revista Ausa, 19, Pat (...)

30Un dels aspectes fonamentals per seguir l’abast de la invasió de Jaume de Mallorca dins els dominis de la Corona d’Aragó, han estat els recents estudis sobre l’impacte de factors que pateix la població en aquest període: la pesta, els terratrèmols, la fam i la guerra, es converteixen en flagells que incideixen de manera directa sobre tots els habitants, des del pagès fins al rei. Els documents se’n fan ressò, i dins aquestes proves que van sorgint poc a poc trobem sovint, a més, la menció de les companyies de l’Infant de Mallorca26.

31La guerra, abans de l’entrada de les tropes comandades per Jaume de Mallorca, no era present al Conflent, però la terra fou castigada sistemàticament per dos factors: les males anyades que acompanyaren la terra i les companyies de mercenaris que vivien de la guerra.

32En el cas del primer factor: la gran fam, ve determinada per les males collites, sobretot del blat i de les vinyes. Aquestes incidiren en l’alimentació bàsica de la població més pobra. Efectivament, a partir del 1373 la sequera abraçava moltes parts d’Europa: Aquitània, El Languedoc, la Provença, Lombardia, els Estats Pontificis, i la majoria de les illes mediterrànies com les Balears o Sardenya. L’any següent va ser pitjor i la gana es generalitzà acompanyada de brots de pesta dins les viles.

  • 27 Antoni RIERA MELIS (con la colaboración de M. BECERRA, A. CURTÓ, B. GÓMEZ, J.R. JULIÀ y P. TUTUSAUS (...)
  • 28 ACA, Cancelleria Reial, 926, fol. 50v°.
  • 29 ACA, Cancelleria Reial, 926, fol. 76v°-77v°.
  • 30 ACA, Cancelleria Reial, 926, fol. 100r°-v°.

33Dins els territoris de la Corona d’Aragó la situació era crítica. Catalunya, València, les Illes Balears, les parts del Rosselló i el mateix Conflent patien aquesta dramàtica situació, agreujada pels terratrèmols que sacsejaren el Principat durant aquests anys27 i per l’aparició d’ un nou brot de pesta sorgida l’estiu de 1374. Per les males anyades i subministrament de queviures el rei d’Aragó ha de demanar ajuda a Enric de Trastàmara pel subministrament de València28. A Barcelona es viu la mateixa gran carestia29, com també a Perpinyà30. Sols hem trobat una excepció poc estudiada, i que de ben segur incidí en la ruta de les companyies de l’Infant Jaume a l’hora del seu avituallament: la Cerdanya. Així el rei d’Aragó escriu als governadors del Rosselló i la Cerdanya:

  • 31 ACA, Cancelleria Reial, 926, fol. 99r°-v°.

[...] en terra del Comtat de la Cerdanya són estades bones e fèrtils de meses de gra en aquest any present [...] (la carta porta data de 21 de juliol de 1374, en plena crisi)31.

34La penúria que patia la població també va influir a l’hora de posar en marxa tots els mecanismes per a la defensa del regne. Així ens trobem que la proclamació de l’usatge “princeps namque”, com altres ordres del rei, no van ser de fàcil aplicació: enmig de la fam, les mancances i la por, molts de pagesos per sobreviure o protegir la seva família davant les crides reials d’allistament optaren per quedar-se a ca seva guardant la casa. Igualment, alguns dels nobles, tenien més cura de guardar i fer guardar el seu senyoriu que anar a batallar lluny de les seves terres.

35L’altre factor determinant són les companyies mercenàries. Aquestes, entorn d’un capità o cabdill que tractava amb els nobles, arribaren a formar vertaders exèrcits durant la guerra dels Cent Anys; sufragats per nobles i reis, es movien per diners i no per lleialtat, actuant així en qualsevol bàndol. En cas de treva però, deixaven de cobrar el seu sou, i aviat se cercaven altres fronts de guerra oberts o es dedicaven al pillatge indiscriminat.

  • 32 Per aquesta qüestió vegeu l’article publicat per Bernard ALART, “Apparition des routiers dans le Co (...)

36Les companyies o “routiers” ja havien fet la seva aparició al Conflent temps enrera32. Des de llavors ençà, i degut a la guerra, l’Aquitània en mans angleses i les bases de proveïment dels francesos, d’entre altres Tolosa i el famós comtat de Venaissí s’havia provocat l’escapament de tropes mercenàries per tot el Languedoc. El 1361 ja havien entrat pel Rosselló, i entre el 1365 i 1366, les companyies blanques de Bertrand Du Guesclin havien recorregut Catalunya amb l’aquiescència del rei Pere el Cerimoniós. El 1367 amb Enric de Trastàmara, aquest cop en contra de la voluntat del rei d’Aragó feren la seva aparició per la vall d’Aran en direcció a Castella, i el desembre del 1368 a la Cerdanya. En aquest pas aquestes tropes sembraren el pànic entre la població degut als pillatges i saquejos descontrolats que efectuaven.

La invasió

  • 33 BNF, Departament de Manuscrits, division occidentale, Fons Baluze, nº 577 (8), Traité d'alliance en (...)

37La invasió al 1374 dels Comtats i de les terres de la Corona d’Aragó, d’entre elles el Conflent i la mateixa Catalunya per Jaume de Mallorca, no va ser casual, era premeditada, i obeïa a l’execució d’una aliança secreta promoguda pel germà del rei de França, el Duc d’Anjou i el mateix Infant de Mallorca. Ambdós amb els seus interessos, implicarien al mateix Carles V en aquesta aliança, al seu “connétable” Bertrand Du Guesclin i també a Enric de Trastàmara, aleshores rei de Castella33.

Els Inicis

  • 34 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1240, fol. 146v°.

38El 17 de febrer del 1374 des de Barcelona el rei d’Aragó Pere el Cerimoniós escrivia una missiva contundent sense perdre la diplomàcia que pertoca. La carta anava dirigida a Joan, Duc de Berry, germà del rei de França. No es mostrava gens sorprès pels preparatius de la invasió de l’Infant Jaume de Mallorca però l’advertia que l’enemic, no podia arribar als seus territoris per una altra part que no fos França. I a més li escrivia sobre la seva responsabilitat pel fet de no intentar aturar les intencions del seu altre germà Lluís, Duc d’Anjou, en aquells moments la màxima autoritat del rei de França dins el Languedoc34.

  • 35 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1226, fol. 104v°.
  • 36 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1429, fol. 190v°.

39Efectivament no era cap sorpresa pel Cerimoniós. Des d’anys enrera, ja sabia com s’havia fabricat aquesta invasió, sols calia saber el moment i el lloc. La xarxa d’espies havien fet arribar constantment notícies, sobretot a partir de l’any 1370 quan el rei d’Aragó en comença a tenir constància escrita. L’11 de gener de 1370, les ordres d’enviar espies per seguir els moviments de l’Infant de Mallorca ja són executades35, i a conseqüència de la informació rebuda, el Cerimoniós, ja adverteix durant l’any següent als Jurats de Mallorca sobre els preparatius que l’Infant Jaume fa per la invasió36.

40Els Comtats del Regne de Mallorca, des de la seva reincorporació “manu militari” a la Corona d’Aragó, es convertiren en un zona molt insegura, destacant les incursions que el mateix Jaume III realitzà una vegada perduts els territoris i abans d’enllestir la batalla de Llucmajor. Un altre factor que influïa eren els saquejos indiscriminats de les tropes mercenàries que s’escampaven pel Rosselló. Aquests fets, juntament amb els focus de partidaris que animaven les ànsies de l’Infant de Mallorca, feren actuar el rei d’Aragó per anar proveint als castells dels comtats de noves capitanies, noves construccions i avituallaments.

  • 37 Sobre els preparatius a la Cerdanya, Joan RIERA SIMÓ, Obra completa de Pere Pujol Tubau, arxiver de (...)

41Serà a partir del gener del 1374 quan s’intensifiquin els preparatius per a la defensa, sobretot al Rosselló i la Cerdanya37. El transport de viandes i aliments cap a les fortificacions es duia a terme i obeïa a una tàctica militar. No sols es replegaven els aliments necessaris per a la població que estava ara protegida dins els castells i ciutats, sinó que al mateix temps es deixava el camp buit, sense cap possibilitat que les tropes invasores poguessin subministrar-se d’aliments.

  • 38 Thomas RYMER, FOEDERA, “Conventiones, literæ, et cujuscunque generis acta publica, inter reges Angl (...)

42Durant els mesos següents se seguiren amb inquietud les passes que donava el Duc d’Anjou amb la seva presència a Tolosa. El 17 de març de 1374 des de Tolosa, el Duc d’Anjou, aconseguí amb la seva diplomàcia la condició necessària per a poder obtenir els diners i les tropes necessàries: una aturada de la guerra amb Anglaterra38. La treva, com segurament sabia Lluís d’Anjou, seria aprofitada; l’atur de les hostilitats entre França i Anglaterra significaria un cessament de despeses que ara es podrien desviar cap a una altra empresa.

  • 39 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1090, fol. 157r°.
  • 40 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1090, fol. 129r°.
  • 41 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 926, fol. 72r°.

43El 4 d’abril de 1374 el caire que prenien els esdeveniments vers Tolosa anaven agafant forma de guerra. Així ho manifestà el mateix rei d’Aragó quan ja fa desenganyar als seus ambaixadors a la Santa Seu d’Avinyó on tractaven davant el Papa d’aturar el que podien39. S’enforteix i es reforça l’avituallament del castell reial de Perpinyà40, l’endemà passa el mateix amb el castell d’Òpol. Més endavant serien preparats els de la Cerdanya i la vila de Puigcerdà41.

44Per l’altre bàndol, els preparatius per a la invasió també s’acceleraven a Tolosa i al senyoriu de Montpeller on a finals del mes de juny del 1374 els seus carrers s’omplen de tropes mercenàries. En efecte allà hi trobem reunits els majors capitans: Silvestre de Budes, Johel Rollant, Hervé de Karalouet, Joan de Malestroit, Alain de Coetlogon, Pere de la Haya, Olivier de Guesclin germà de Du Guesclin, etc. Durant aquesta estança seran contractats directament pel Duc d’Anjou:

  • 42 Léon MIROT, “Sylvestre Budes (13??-1380) et les Bretons en Italie, Bibliothèque de l'École des Cha (...)

pour servir le Roy nostre sire et Monseigneur le duc d’Anjou son frere, en ces presentes guerres [...]42.

  • 43 Ibid, p. 586.

45No tots aquests capitans seran destinats a l’empresa de Jaume de Mallorca, però sí una part d’ells. Per exemple: Silvestre de Budes, al contrari del que ens diu la historia tradicional, no s’hi va estar43, en canvi Joan de Malestroit arribà fins al final.

La guerra

  • 44 Carles PUIGFERRAT, “Fam, guerra i pesta...”, art. cit., p. 83.

46Durant els pròxims mesos al Rosselló, la Cerdanya, al Conflent i a tots els territoris de la Corona d’Aragó, inclosa l’illa de la Sardenya i les fronteres castellanes es viurà en permanent estat de guerra. Al palau reial de Barcelona arribaven les missives, més aviat alarmants, dels espies sobre els moviments de les tropes que estaven disposades per entrar al Rosselló. Les fronteres ja s’havien reforçat i començaren a arribar les ordres del rei a l’interior de Catalunya, és a dir a les vegueries. Entre l’abril i el juny, davant la imminent entrada de les companyies, el rei manava al veguer de Vic i Osona que les viandes dels masos i altres llocs no defensables fossin portades a llocs forts, és a dir a la ciutat de Vic i altres punts fortificats44. El mateix passava a altres indrets com per exemple a la frontera castellana de Molina d’Aragó.

  • 45 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 33v°.

47La crida de totes les llances per defensar el Rosselló s’executa el 4 de juliol de 1374 per mediació del conseller del rei d’Aragó, Andreu de Fenollet (Vescomte d’Illa i Canet)45. Ja se sap que les companyies d’armes enemigues són ajuntades a Tolosa. La por a una invasió cada vegada més imminent s’escampà ràpidament i així el rei d’Aragó cridà al seu primogènit l’infant Joan per enllestir les tropes catalanes i aragoneses per a la defensa de la terra.

48El 15 de juliol de 1374 arribà a la cort de Barcelona la certificació de la treva que havia aconseguit el Duc d’Anjou:

  • 46 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 43r°.

[...] certificam vos que nos havem haut cert ardit quel Rey de França e lo Rey d’Anglaterra han feta treva perque les companyies se apparellen per entrar per la vall d’aran e per altres parts[...]46.

  • 47 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1242, fol. 36v°. Sent Gironç en occità és avui la villa de Saint-Giron (...)
  • 48 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 60v°.

49Poc dies després, el 21 del mateix mes, algunes companyies havien partit de Tolosa i eren prop del comtat de Foix: 2.000 llances de bretons eren a Sent Gironç47 i d’altres eren per la ribera del riu Garona. Les primeres notícies sobre escaramusses entre aquestes tropes i els defensors de les fronteres la localitzem a la vall d’Aran dins els dominis del comtat de Pallars els darrers dies de juliol, on foren rebutjats i alguns apressats pel mateix comte de Pallars48. Aquesta incursió segurament es deu a l’agafada de punts estratègics fronterers de cara a la invasió i a l’espera del gruix de les tropes que arribades de Montpeller se situarien sobre el punt de partida: la ciutat de Narbona.

  • 49 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 67v.
  • 50 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 73v°

50I aleshores succeí un fet clau dins la invasió; un dels millors espies que tenia el rei d’Aragó per saber el moviment de tropes i les seves partides es convertí de nou en un aliat seu: Bertran Du Guesclin. El capità i general d’aquelles companyies féu desviar cap a Lombardia (Itàlia) 15 capitans sota el comandament del seu germà Olivier49 i d’entre d’ells hi havia Silvestre de Budes. Tàctica militar, interès o favors, el cas és que el rei Pere d’Aragó es mostra ben complagut amb aquesta decisió i escriu a Du Guesclin una carta d’agraïment50.

  • 51 Ve del fr. ant. rote i oc. ant. rota, que volen dir “colla”, sigui en el sentit de “munió tumultuos (...)
  • 52 Philippe CONTAMINE, La guerra en la Edad Media, Barcelona: Editorial Labor, 1984 (Edició en francès (...)

51És força difícil calcular la quantitat d’efectius que disposava l’Infant de Mallorca per atacar les fronteres del Rosselló, mostra d’això són les xifres tan diferents que donen els autors i cronistes. El mateix rei d’Aragó, en la seva crònica ens parla de 2000 homes, en canvi de ben segur per donar ànims a les seves tropes els parla d’unes 1.200 llances. Tot plegat és ben normal, degut a una tàctica militar apresa a França durant la conquesta d’Aquitània. No hi havia un cos en format d’exercit; funcionaven en “rotes”51 capitanejades, d’aquí la seva derivació francesa de “routiers”. Es diversificaven per tot el territori sembrant la destrucció i la por dins la població civil. Les seves llargues i ràpides cavalcades per les terres, portant-se per davant quasi tot el que trobaven, les feia males d’emboscar. A més per la seva petita composició evitaven els exèrcits i els combats oberts. En sí, la finalitat de la seva tàctica era el desgast de l’enemic i la progressiva recuperació de terreny52. En aquest cas que estudiem també es pot veure que algunes de les tropes enviades en primera instància per Du Guesclin a Lombardia, s’acantonaren dins el comtat Venaissí per servir més tard de reserva a les primeres que iniciaren la invasió.

  • 53 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1043, fols. 67v°-68r°.
  • 54 Aquest personatge ja havia ja lluitat a la famosa batalla de Nàjera, confident de Du Guesclin, Enri (...)

52A la ciutat de Narbona, el dimecres, 9 d’agost de 1374, tot estava a punt i Jaume de Mallorca acompanyat de la seva germana Isabel recorreran les tropes allistades que arribades des de Tolosa i Montpeller quedarien sota el comandament del seu almirall Joan de Malestroit53. Els capitans que, a més de Malestroit, participarien en el gruix de l’expedició, molts d’ells pertanyien a la companyia de Pere de Villaines, anomenat Bègue de Villaines54, home de confiança de Du Guesclin. També hi havia altres partidaris que lluitaven per la causa dels Infants de Mallorca.

53En la tensa espera el rei d’Aragó s’havia proveït de persones de la seva màxima confiança: a la capitania militar del Rosselló i al Conflent posà a Dalmau, Vescomte de Rocaberti, que juntament amb Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i Canet, serien els responsables de la defensa. Arnau Dorcau és el governador del Rosselló i Pere Galceran de Pinós de la Cerdanya. Altres nobles jugaren el seu paper enmig de les dues aigües com és el cas del vescomte d’Évol, Bernat de So. Mentrestant es continuaven fent crides per buidar els camps de gent i aliments, al mateix temps que es fortificaven les ciutats el més aviat possible, especialment Perpinyà i Girona tement un atac per l’Empordà. Els castell fronterers com Voló es preparaven per vigilar el coll de Panissars i el Pertús.

El Rosselló

54Tradicionalment s’ha estès la creença que l’Infant Jaume una vegada entrat al Rosselló i en trobar resistència pels passos vigilats del coll de Panissars, optà per remuntar i dirigir-se cap al Conflent, però la cancelleria reial del Cerimoniós ens deixa una visió ben diferent, i a la vegada deixa les mostres d’una tàctica copiada si cal d’ell mateix quan a finals de juliol del 1343 ell era l’invasor dels comtats del Regne de Mallorca, la tàctica d’aquelles tropes, igualment que les del rei d’Aragó va ser el tall dels subministres o l’avituallament als ports.

  • 55 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1043, fol. 71r-v°.
  • 56 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1042, fol. 51v°-52r°.
  • 57 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1242, fol. 45r°-v°.

55Els Prohomes de Perpinyà ja detecten l’entrada de les primeres tropes dins el Rosselló el divendres, 11 d’agost55. En pocs dies es dirigeixen cap a Elna i Colliure, prenen Santa Maria del Mar, Torreilles i entren a Canet56. Malgrat que es temia un atac cap a l’Empordà, el rei d’Aragó no perdé mai de vista Vilafranca de Conflent, i degut a la desfeta que feien les compayies dins el Rosselló enviava una carta a Bernat de So perquè es presentés al Conflent amb homes d’armes57.

56Així com les companyies de l’Infant de Mallorca avançaven prenent terres i fent malbé, escampant-se per quasi tot el Rosselló, els problemes del rei d’Aragó per l’avituallament dels castells d’aliments i de tropes per la defensa del Rosselló es feien cada vegada més evidents. Les tropes d’ajuda que havia promés el Cerimonós als prohomes de Perpinyà no arribaven mai i en diverses ocasions vescomte Rocaberti en la seva recerca d’efectius per atacar l’enemic es topava sempre amb el mateix problema, aquestes volien cobrar, i així ho expressà el mateix rei:

  • 58 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 86r°.

[...] som molt maravellats com les companyies no partirien o no poden partir d’aquí si paga no els era feta [...]58.

  • 59 ADPO, Livre vert Mineur, fol. 8r°. Agraïm a Claire Ponsich la seva recerca.
  • 60 ACA, Cancelleria Reial Reg. 1243, fol. 95r°-v°.

57Sembla que la capital del Rosselló, no fou assetjada per les companyies, però recentment i amb motiu d’aquesta investigació s’ha trobat una referència sobre l’entrada a Perpinyà d’un partidari de l’Infant de Mallorca a finals del mes d’agost59. La cancelleria reial deixa entreveure aquesta possibilitat, però no especifica res més, de tota manera el rei d’Aragó agraeix als prohomes de Perpinyà els bons serveis d’aquests i la seva conducta dins la vila davant cert “ardit” que ha sabut60.

El setge a Vilafranca de Conflent

58La invasió de Jaume IV de Mallorca no fou tan efímera com han escrit alguns historiadors, observant aquesta entrada només com un simple pas de les companyies mercenàries. Des del 2 d’agost de 1374 en què es detecten les primeres incursions dins el comtat de Pallars fins a les primeries del mes de febrer de 1375 on les tropes es retirarien cap a Castella, havien passat sis mesos durant els quals sembraren el pànic i la destrucció dins els dominis del rei d’Aragó. Com hem vist, marxaren de les terres del Rosselló sense batallar, i sí, és cert que evitaven els camps oberts per enfrontar-se amb un cos d’exèrcit, però també és prou evident que fallaren els dispositius de defensa. Tot plegat es convertí en una seriosa amenaça per a la corona. Per altra part, també s’ha dit, que evitaven els setges a les ciutats, com per exemple Perpinyà, però, aquesta afirmació no és del tot certa. Durant els dos mesos centrals que durà la invasió, les companyies s’escamparen per tot el Conflent, i assetjaren les viles.

  • 61 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 98 r°-v°

59Les notícies arribaren sobre el 3 de setembre del 1374, les companyies que havien començat a deixar les terres del Rosselló s’anaven concentrant per seguir el seu camí cap al Conflent, dos dies més tard, la notícia posà en alerta els cònsols i el veguer de Vilafranca de Conflent, Berenguer d’Apilia, que ja havien escrit al rei d’Aragó sobre la penúria que es vivia i esperaven la seva resposta. El Cerimoniós respongué nomenant capità al mateix veguer amb les ordres de fortificar i buidar els camps, i amb la promesa reiterada que aviat acudirien tropes de salvació61.

60Segons la versió del rei d’Aragó, 1.200 llances de gascons i bretons entraren dins el Conflent a principis del mes de setembre:

  • 62 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1242, fol. 56r°-v°.

El rey. Ja sabedes como el Infant de Mallorques con estas companyias de gascones e de bretones que son tro MCC lanzas son hoy en Conflent dampnificando nuestra tierra e diziendo que non saldran sino por batalla [...]62.

61En els mateixos termes escriu al seu primogènit Joan, pregant per a que compareguin les llances per la defensa. La xifra, evidentment és baixa, i de ben segur es deu a una manera ben seva de donar ànims als seus súbdits, afirmant així que no era tant poderós l’enemic.

62De totes formes, durant els pròxims dies les companyies s’instal·laran al Conflent davant la desesperació de Pere IV, incapaç de mobilitzar el seu exèrcit. En una carta enviada al vescomte Rocaberti, aquesta qüestió es fa prou evident:

  • 63 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1242, fol. 55r°-v°.

Vescomte sabut havem que vos ne aqueixos richs homes cavallers e altres homes d’armes qui son amb vos no havets cura d’anar ver les companyies estranyes qui son vers Conflent ne perseguir, guerrejar ne dampnificar aquelles [...]63.

  • 64 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1245, fol. 4v°-5r°.

63Si els homes rics els hi costava entrar al Conflent, altres soldades del Cerimoniós, segurament sortides de Girona, tenien por de passar el coll de Panissars i rebien la forta queixa del rei64.

  • 65 D.-M.-J. HENRY, Histoire de Roussillon, comprenant l’histoire du Royaume de Majorque”, op. cit, 1, (...)

64Mentre, al Conflent, l’Infant de Mallorca i la seva germana Isabel s’entrevistaven amb partidaris de les seves reivindicacions i de la causa mallorquina per treure fora de les viles i de la terra els oficials del rei d’Aragó, al mateix temps les companyies, que seguien fent de les seves, es preparaven per l’atac i el setge a la capital. Dins aquest context es pot entreveure l’atac imminent de les tropes, i davant aquesta situació l’Infant de Mallorca deixà fugir totes les persones que volien sortir d’aquells llocs65. Mentre, per l’altra part, i davant la por de l’atac, el 13 de setembre el veguer, des de Vilafranca, escrivia una missiva desesperada d’ajuda al rei d’Aragó.

  • 66 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 926, fols. 272r°-273v°. Aquest document és una inquisió feta sobre l’a (...)
  • 67 ADPO, série B 132 (registre), B. ALART, Inventaire-sommaire..., p. 74. Aquest cas ha sigut publicat (...)

65El monestir de Sant Martí del Canigó, tant per la seva situació estratègica sobre Vilafranca de Conflent, com també pel tracte que l’abat Ramon amb els monjos donaren a Jaume de Mallorca i als seus capitans va ser determinant per la sort de la vila. L’enclavament, des de feia dies, anava acollint les companyies que quedaren allotjades a l’espera de la seva avançada cap a la capital66. Al mateix temps, i des del monestir se cercaven i es feien tractes amb partidaris de l’Infant67. L’altre monestir que també jugà el seu paper dins la invasió al Conflent va ser Sant Miquel de Cuixà, però en el cas contrari, els monjos d’aquest monestir enviaren diverses missives al comte de Foix perquè les fes arribar al rei d’Aragó.

  • 68 ACA, Cancelleria Reial. Reg. 1245, fol. 5v°. La vilanova era un arrabal de Vilafranca de Conflent.
  • 69 ACA, Cancelleria Reial. Reg. 1245, fol. 8v°. El document sobre la repressió a Prada és publicat per (...)

66La nit del divendres 22 de setembre del 1374, les tropes allotjades a Sant Martí de Canigó baixaren cap a la vall seguint els afluents del riu Têt. En silenci i amb la complicitat d’alguns guardians, les tropes atacaren Vilafranca de Conflent i a la primera envestida les companyies entraren dins la vilanova de Vilafranca68. Els oficials del rei d’Aragó com Ramon Doluja, enviat expressament per defensar la vila, i els cònsols, es perderen. La mateixa nit, una altra part de les companyies atacà Prada que caigué ben aviat i altres llocs amb ginys de guerra, però la capital no es va retre a l’infant de Mallorca. Més endavant, com ja se sap, molts dels habitants de Prada serien comdemnats pel rei d’Aragó69.

67A Barcelona arribaren les notícies l’endemà. Enmig del desconcert i tement que la capital del Conflent no fos retuda al seu nebot ben aviat, el rei d’Aragó es dirigí al vescomte d’Évol i a Berenguer de Pinós perquè amb tropes i ballesters acudissin a la seva ajuda. Igualment, en una carta desesperada sense sebre si trobaria vius els seus destinataris escrigué als prohomes i cònsols de la vila assegurant l’arribada de noves tropes. Però aquesta ajuda tardaria encara en arribar, i així comença el setge a Vilafranca de Conflent. Tres dies més tard, el 25 de setembre, Pere IV, davant la seva desesperació escrivia al seu fill l’Infant Joan:

  • 70 ACA, Cancelleria Reial. Reg. 1245, fol. 16r°.

Molt car primogenit, tantes letres vos havem trameses que cuytases vostra venguda ab aquelles gens d’armes que poguessets e missatgers nostres que havem tramesos que ara no sabem que us pugam escriure, car creem e sabem que tot Conflent es perdut [...]70.

  • 71 ACA, Cancelleria Reial. Reg. 1245, fol. 20v°-21r°.

68La situació era insostenible pel rei d’Aragó. La capital del Conflent en mans de Jaume IV i les seves companyies es convertiria en una base d’operacions i incursions, sobretot a la comarca del Ripollès. A més ara se sabia que mil llances de la part de França venien en ajuda de l’Infant de Mallorca. Davant aquesta delicada situació els capitans del Cerimoniós prepararien una estratègia per atacar l’enemic, que tenia com a punt de partida un lloc proper, la vila de Vinça. Efectivament durant els pròxims dies, diverses cavalleries de Catalunya i ballesters de Perpinyà, sortiren en direcció cap a Vinça per ajuntar les tropes i fer un front comú, el mateix governador de Mallorca, Francesc ça Garriga, era un dels expedicionaris71.

  • 72 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1245, fol. 31v°.
  • 73 ACA, Cancelleria Reial. Reg. 1245, fol. 41v°.

69A les primeries del mes d’octubre, sota el comandament del vescomte Rocaberti i amb l’ajuda d’en Berenguer de Pinós, en Berenguer d’Abeilla i en Ramon Doluja, les tropes ja estaven concentrades i esperaven l’arenga del seu rei que arribà el 10 d’octubre72. Els primers dies de batalla tot pareixia que anava bé i els enemics eren castigats per les tropes del Cerimoniós, però succeí la derrota. Els vescomtes de Rocaberti i d’Illa amb les seves tropes havien sofert un atac llançat per les companyies de l’Infant Jaume i havien estat greument derrotades prop de Vinça el 17 d’octubre de 137473.

  • 74 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1245, fol. 48v°.

70No cal dir que la derrota fou un cop dur per tots els defensors i pel rei d’Aragó, no tan sols per la pèrdua d’efectius que amb prou cura, sous i pregàries havien anat a lluitar al Conflent, sinó també per la desmoralització de les seves tropes. Per l’enemic, en canvi, la moral estava més alta i orgullosa, fet que devia coure al palau reial de Barcelona. Segurament, aprofitant aquest context, el mateix Duc d’Anjou decidí enviar un emissari seu a la cort del Cerimoniós, aquest seria un home de la seva confiança, el comte de Pardiach74. El rei ho acceptà i amb la seva diplomacia característica envià les disposicions necessàries per la rebuda: “A nostre car e molt amat cosi lo duch d’anjou”.

  • 75 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1245 fols 78v°-79r° i fol. 83v°.

71El mateix dia, el 6 de Novembre de 1374, les tropes comandades per Jaume de Mallorca aixecaren el setge a Vilafranca de Conflent, i poc a poc anirien deixant les terres del Conflent, no es registre cap conflicte més, encara que segurament s’hi deixaren alguna petita guarnició. El que sí podem dir és que la capital aleshores quedà desolada. Així ens consta a dues disposicions del rei d’Aragó, la primera davant el fet que no hi ha capità ni gent d’armes i la segona per deixar quatre o cinc homes de patge a Vilafranca de Conflent75. Quant a l’Infant de Mallorca i les seves companyies, prosseguiren el seu camí per endinsar-se dins la Cerdanya a través del seu pròxim objectiu: el castell de Llívia, que també assetjarien i conqueririen. Per l’altra part el Cerimoniós seguiria amb prou preocupació aquesta incursió que arribà a les portes de Barcelona, amonestant als seus súbdits per anar a una batalla que mai no es va produir.

Conclusió

72La invasió dels Infants de Mallorca no es pot entendre sols com un episodi en concret. L’expedició seguí el seu camí i fins que no s’ha estudiat tota la seva durada, tant a nivell bèl·lic com a nivell diplomàtic no es poden treure conclusions precipitades. Per exemple, està prou demostrat que a l’hora de defensar el Conflent, i el mateix Rosselló, fallaren els mecanismes de defensa, però al llarg de la invasió no sempre fou així. Aquí hem deixat reflectida una bona mostra de la documentació inèdita que fins ara hem pogut extreure, bàsicament de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però per entendre els fets en tota la seva dimensió cal analitzar-los amb tota la seva documentació.

Nota final*

  • * Nota final de l’autor. La norma o protocol obliga a signar l’article sota un nom. Però realment són (...)
  • 76 ANP, Signatura P 1354 (1) nº 814. Josep Estelrich i Costa vertader iniciador d’aquesta investigació (...)

73Com és sabut, l’Infant de Mallorca posteriorment i fracassada la seva temptativa acabà els seus dies a Sòria, on fou enterrat al convent dels franciscans d’aquella ciutat. Recentment i durant aquesta investigació hem pogut visitar les runes que encara queden d’aquell convent i hem realitzat un estudi després de descobrir documentalment la cripta de la capella major. El testament de Jaume IV, en data 16 de febrer de 137576, deixà en mans de la seva germana Isabel els drets dinàstics sobre les terres del Regne de Mallorca. Isabel, els traspassà a Lluís, duc d’Anjou, sense rebre ni la fortuna ni les promeses fetes per aquests drets... bé, quasi tots els drets.

  • 77 Pierre PONSICH, “La thalassocratie catalano-aragonaise (1344-1410)”, Le pays catalan, Capcir, Cerda (...)

Le 30 août 1375, à Narbonne, Isabel cède à ce prince ses droits sur le royaume de Majorque et le comté de Roussillon, puis à Villeneuve d'Avignon, le 19 septembre 1379, elle lui cède le comté de Cerdagne, mais pas la terre de Conflent, la terre la plus chère à son cœur77.

Topo da página

Notas

* Sigles que utilitzarem: ACA:Arxiu de la Corona d’Aragó; ANF: Arxius Nacionals de França; ARM: Arxiu del Regne de Mallorca; APO: Arxius Pirineus Orientals (Perpinyà); PRO: Arxius Nacionals d’Anglaterra (Public Record Office); BNF: Biblioteca Nacional de França.

1 Jerónimo ZURITA, Anales de la Corona de Aragón, Llibre 8, Cap. 17 i 18, Edició d’Ángel Canellas López. Versió electrònica coordinada per Javier Iso. Es pot consultar a http://ifc.dpz.es/. El text en concret: “Como el infante halló gran resistencia en la entrada de Panizas y toda la gente de guerra de Cataluña cargó al Ampurdán, él tomó su camino por Puicerdán a la Seu de Urgell…”.

2 Dominique Marie Joseph HENRY, Histoire de Roussillon, comprenant l’histoire du Royaume de Majorque, Paris : Imprimerie royale, 1835, 2 vols.

3 Jean de GAZANYOLA, Histoire du Roussillon, Perpignan : J.B. Alzine, 1857.

4 CODOINACA, Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón.

5 Per aquesta qüestió i sobre el Conflent: Bernard ALARD, “Les Stils de Villefranche-de-Conflent”, Reveu historique de droit Français et Étranger, 8, 1862.

6 Gabriel ENSENYAT PUJOL, La reintegració de la Corona de Mallorca a la Corona d’Aragó, Palma: Editorial Moll, 1997, 1, p. 239.

7 Ibid, p. 256.

* Sobre l’Infant de Mallorca. Carlos A. WILLEMSEM, Ocaso del reino de Mallorca y extinción de la dinastía mallorquina, trad. José Sureda Blanes, Palma: Ayuntamiento de Palma, 1955; Jesús Ernesto MARTÍNEZ FERRANDO, La tràgica història dels reis de Mallorca, Barcelona : Editorial Aedos, 1960; Richard Albert LECOY de LA MARCHE: Les relations politiques de la France avec le Royaume de Majorque, Paris : Ed. Ernest Leroux, 1892; Tomás AGUILÓ: El Infante de Mallorca, in: J.M QUADRADO, Bernardo MARTÍ, Tomás Aguiló Edición y notas, Palma: Calima Ediciones, Colección Jano nº1, 2000 (assaig històric novelesc); Elisabeth OLIVÈRES DE PICÓ, El rei sense reialme (Jaume IV de Mallorca), Barcelona: Rafael Dalmau Editor (Episodis de la Història), 1965 (una biografia de l’Infant Jaume barrejada dins les fonts dels cronistes com Froissart o Zurita). També, una obra de teatre: Guillem COLOM I FERRÀ, Jaume IV de Mallorca, tragèdia en vers en tres actes, un pròleg i un epíleg, Palma: Impr. Mossèn Alcover, 1955.

8 Isabel GOIG SOLER, Ysabellis, regina maioricarum (la ultima reina de Mallorca) Soria: Editorial Ochoa, 2009 és l’única biografia i novel·la que coneixem sobre la Infanta Isabel de Mallorca: I. Goig Soler participa també en aquesta investigació.

9 ARM, Pergamins Reials, Jaume III, nº 11. Document que ens ha facilitat la seva recerca D. Antoni Mut, Director Emèrit de l’Arxiu del Regne de Mallorca.

10 PRO Registrum Munimentorum, Roll C 54/171, m. 38 d. Document datat el 14 de febrer de 1342.

11 ANF, P 1354, nº 813. Aquest document és publicat per: Estanislao de Kostka AGUILÓ, BSAL, 1905, p. 53. A la biblioteca March hi ha un llibre que l’autor esmentat no va poder acabar amb el títol Documentos relativos a los Reyes privativos de Mallorca (siglo XIV) sacados en su mayoría de los Archivos Nacionales de París : 24 documentos (el último incompleto), sota la signatura L-53-2-26. A aquesta mateixa biblioteca dins uns microfilms MF 49 es pot trobar a part del testament documentació que prové de l’Arxiu Nacional de França referent a la dinastia del Regne de Mallorca. També es pot seguir un desglossament del testament del rei Jaume III a Gabriel ENSENYAT PUJOL, op cit., 1, p. 429-432.

12 La batalla de Llucmajor i tots els esdeveniments anteriors i posteriors que seguiren han sigut prou estudiats i publicats pels historiadors balears. Per exemple: B. FONT I OBRADOR, “Mallorca en 1349”, BSAL, 32, p. 245-260; A. CAMPANER, L. RIPOLL, Cronicón Mayoricense. Noticias y relaciones históricas de Mallorca desde 1229 a 1800, Palma, 1888, 3ª ed. 1984, Palma: Ediciones de Ayer; Leandro GARRIDO ALVAREZ, “La empresa de Jaime III para la reconquista de Mallorca. Algunas notas para su estudio”, Estudis Baleàrics, 29, p. 33-37.

13 ACA, Cancelleria Reial, reg. 1070, fol. 115v°.

14 La mateixa “gàbia de ferro” fou emprada anys més tard per empresonar a Pierre de Craon. Curiosament, i separant els casos de context històric també escapà o fou alliberat com ens mostra Jaume RIERA I SANS, Pierre de Craon a Catalunya. Un cas d’extradició (1392), Barcelona: Editor Rafael Dalmau (Episodis de la història), 1976.

15 La cancelleria angevina de l’arxiu de Nàpols (Archivio di Stato di Napoli) que seria un punt clau en aquest període fou víctima d’un bombardeig durant la segona guerra mundial, 378 volums de pergamins es destrossaren. Actualment se n’ha reconstruït una part.

16 Un d’aquests va ser fra Julià Ricardi, que portà a terme la recuperació de part del tresor reial del seu pare, perdut a la batalla de Llucmajor. Antoni PONS, “Mallorca y Provenza”, BSAL, 21, 1906, p. 131. També Jocelyn Nigel HILLGARTH, “Un inventario del rey Jaime III de Mallorca y otros documentos sobre la dinastía mallorquina”, Estudios Lulianos, 30, 1990, p. 57.

17 Paul LECACHEUX, Lettres secrètes & curiales du Pape Urbain V (1361-1370) se rapportant a la France, Paris: Ed. Albert Fontemoing, 1906, p. 329, nº 1886.

18 CODOINACA, 33, p. 50 : “ [...] aquest testimoni estant a Burdeu vee quel princep de Gales havia ajustades grans companyes e quey era l’infant de Mallorques [...]”. El document porta data de 28 de desembre de 1366. Tambeu vegeu: Jean FROISSART: Les chroniques de sire Jean Froissart, Paris : Éd. Verdière, 1824. Capítol 216.

19 J. FROISSART, Les chroniques... Capítol 238.

20 Qui millor ha tractat aquesta qüestió ha estat Joaquin MIRET Y SANS, Négociations de Pierre IV D’Aragon avec la cour de France (1366-1367), Extrait de la Revue Hispanique, 13, 1905.

21 El Duc d’Anjou aplicà el tractat d’Aigüesmortes (13 d’agost de 1367) signat entre ell i Enric de Trastàmara per l’ofensiva dins Castella. Aquest contenia un punt clau: si un príncep de sang era fet presoner, la seva sort seria determinada per un acord especial entre ells dos. Per aquesta qüestió, vegeu Georges DAUMET: Étude sur l’alliance de la France et de la Castille au XIVe et au XVe siècles, Paris: E. Bouillon, 1898. Tret també a Bibliothèque de l'École des Hautes Études, Sciences philologiques et historiques (fasc. 118).

22 P. LECACHEUX, Lettres secrètes & curiales du Pape Urbain V...p. 457, nº 2628: “Henricum (...) rogat ut relaxet Jacobum regem Majoricarum, in carcelari angustia diutius maceratum”, Document datat al desembre de 1367.

23 ACA, CR Reg. 1081, fol. 15r°. Sense donar la procedència d’aquesta carta del rei Pere, sovint és citada per autors degut a la publicació de J. Zurita als seus Anales (vol. 4, Llibre 10, cap. 6). Gràcies a Jaume Riera i Sans, cap de referències de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, s’ha localitzat la carta al mateix arxiu.

24 Un document posterior a aquest fet (6 de juliol de 1372) confirma el pagament de la reina Joana. Tret dels Arxius departamentals de Bouches de Rhône, a Marsella pel seu arxiver Raoul Busquet, és publicat per Mossèn Antoni Pons in: BSAL, 21, 1906, p. 132.

25 P. LECACHEUX, Lettres secrètes & curiales du Pape Urbain V..., p. 480, nº 2771.

26 Carles PUIGFERRAT I OLIVA, Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376”, Revista Ausa, 19, Patronat d’Estudis Osonencs, 2000, p. 73-106. Aquest treball, és un tresor de fonts inèdites descobert a l’Arxiu Episcopal de Vic per l’autor. Dóna les primeres proves de la vertadera dimensió que tingué la invasió de Jaume de Mallorca i de la difícil situació que patí Catalunya a l’estiu del 1374, agreujada, a més, per la fam i la pesta.

27 Antoni RIERA MELIS (con la colaboración de M. BECERRA, A. CURTÓ, B. GÓMEZ, J.R. JULIÀ y P. TUTUSAUS), “La societat catalana baixmedieval davant els sismes”, 1, Els terratrèmols de 1373, AEM, 16, Barcelona, 1986, p. 251-306.

28 ACA, Cancelleria Reial, 926, fol. 50v°.

29 ACA, Cancelleria Reial, 926, fol. 76v°-77v°.

30 ACA, Cancelleria Reial, 926, fol. 100r°-v°.

31 ACA, Cancelleria Reial, 926, fol. 99r°-v°.

32 Per aquesta qüestió vegeu l’article publicat per Bernard ALART, “Apparition des routiers dans le Conflent, 1364”, Bulleti de la société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, 10, p. 393-400.

33 BNF, Departament de Manuscrits, division occidentale, Fons Baluze, nº 577 (8), Traité d'alliance entre Jacques, roi de Majorque, et Charles V, roi de France. L’aliança és signada pocs mesos després que Jaume sortís de la presó de Castella, porta la data de l’11 d’abril de 1370. Aquest pacte és citat per l’historiador WILLEMSEM, op.cit, pàg. 50. i reproduïda per MARTINEZ FERRANDO, op. cit., p. 256, sense advertir de la seva dimensió.

34 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1240, fol. 146v°.

35 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1226, fol. 104v°.

36 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1429, fol. 190v°.

37 Sobre els preparatius a la Cerdanya, Joan RIERA SIMÓ, Obra completa de Pere Pujol Tubau, arxiver de la catedral d'Urgel, Andorre: Ed. Andorra, 1984, p 141-147. Sobre els preparatius al Rosselló, J-Ramón JULIÁ VIÑAMATA, “Defensa y avituallamiento de los castillos del Rossellón y la Cerdanya en la segunda mitad del siglo XIV”, Acta histórica et archeologica medievalia, 9, 1988, p. 281-309.

38 Thomas RYMER, FOEDERA, “Conventiones, literæ, et cujuscunque generis acta publica, inter reges Angliæ et alios ... habita aut tractata...” edited by Thomas Rymer & Robert Sanderson additions and corrections by Adam Clarke and Frederick Holbrooke Digitised by Siân Pilborough, Russell Kneath and Michael Beddow. Electronic edition © The Anglo-Norman On-Line Hub, 2003-2004, 3, p. 1000.

39 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1090, fol. 157r°.

40 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1090, fol. 129r°.

41 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 926, fol. 72r°.

42 Léon MIROT, “Sylvestre Budes (13??-1380) et les Bretons en Italie, Bibliothèque de l'École des Chartes, 1839, p. 579. Mirot ens deixa un llistat dels pagaments (quittance) efectuats a aquests capitans per Estienne de Motmeyent, tresorer de guerres per les parts del Languedoc. Porten la data de 20 de Juny de 1374 a Montpeller. També, la llista de capitans i mercenaris la podeu trobar a Dom Claude DEVIC et Dom Joseph VAISSETE, Histoire générale de Languedoc..., Toulouse: Privat, 1872 (1e éd.), Nîmes: Edicions Lacour, 1994 (rééd.), 7, p. 423.

43 Ibid, p. 586.

44 Carles PUIGFERRAT, “Fam, guerra i pesta...”, art. cit., p. 83.

45 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 33v°.

46 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 43r°.

47 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1242, fol. 36v°. Sent Gironç en occità és avui la villa de Saint-Girons a l’Ariège. Hem deixat la forma occitana perque així apareix en el document.

48 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 60v°.

49 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 67v.

50 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 73v°

51 Ve del fr. ant. rote i oc. ant. rota, que volen dir “colla”, sigui en el sentit de “munió tumultuosa”, o bé en el de “tropa guerrera” i armada en general. Joan COROMINES, “Uns brins de mossabarisme valencià”, Caplletra, 1, octubre de 1986.  

52 Philippe CONTAMINE, La guerra en la Edad Media, Barcelona: Editorial Labor, 1984 (Edició en francès: Id., La guerre au Moyen Âge, Paris: PUF, 1980).

53 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1043, fols. 67v°-68r°.

54 Aquest personatge ja havia ja lluitat a la famosa batalla de Nàjera, confident de Du Guesclin, Enric de Trastàmara pels seus serveis li otorgà la possessió del comtat de Ribadeo. Altres capitans són Jacquet de Bray, Jacomar, Georges Bonenfant, el bastard d’Armanyac, Silvestre de la Haye, Richard le Doyan i Tassin de Roncesveaux.

55 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1043, fol. 71r-v°.

56 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1042, fol. 51v°-52r°.

57 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1242, fol. 45r°-v°.

58 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 86r°.

59 ADPO, Livre vert Mineur, fol. 8r°. Agraïm a Claire Ponsich la seva recerca.

60 ACA, Cancelleria Reial Reg. 1243, fol. 95r°-v°.

61 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1243, fol. 98 r°-v°

62 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1242, fol. 56r°-v°.

63 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1242, fol. 55r°-v°.

64 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1245, fol. 4v°-5r°.

65 D.-M.-J. HENRY, Histoire de Roussillon, comprenant l’histoire du Royaume de Majorque”, op. cit, 1, p. 590.

66 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 926, fols. 272r°-273v°. Aquest document és una inquisió feta sobre l’abat i els monjos del monestir de Sant Martí de Canigó. Però al mateix temps, és una de les millors fonts documentals per saber els esdeveniments que passaren a Vilafranca de Conflent.

67 ADPO, série B 132 (registre), B. ALART, Inventaire-sommaire..., p. 74. Aquest cas ha sigut publicat en diverses obres i articles, va ser el del propietari dels banys de Vernet, Jacques Pascal.

68 ACA, Cancelleria Reial. Reg. 1245, fol. 5v°. La vilanova era un arrabal de Vilafranca de Conflent.

69 ACA, Cancelleria Reial. Reg. 1245, fol. 8v°. El document sobre la repressió a Prada és publicat per R.-A. LECOY de la Marche, Les Relations politiques..., op.cit., 2, p. 403.

70 ACA, Cancelleria Reial. Reg. 1245, fol. 16r°.

71 ACA, Cancelleria Reial. Reg. 1245, fol. 20v°-21r°.

72 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1245, fol. 31v°.

73 ACA, Cancelleria Reial. Reg. 1245, fol. 41v°.

74 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1245, fol. 48v°.

75 ACA, Cancelleria Reial, Reg. 1245 fols 78v°-79r° i fol. 83v°.

* Nota final de l’autor. La norma o protocol obliga a signar l’article sota un nom. Però realment són moltes les persones que han volgut ajudar a la publicació d’aquest article, d’entre elles vull citar a: Jaume Riera i Sans, Gabriel Ensenyat Pujol, D. Antoni Mut Calafell, Josep Estelrich i Costa, Isabel Goig Soler i al mestre Miquel Gayà, com també a Pierre-Vincent Claverie, i especialment a Claire Ponsich pel seu entusiasme amb aquesta edició especial. A tots ells, esperant no decebre, gràcies per la seva ajuda i paciència

76 ANP, Signatura P 1354 (1) nº 814. Josep Estelrich i Costa vertader iniciador d’aquesta investigació i que sempre ens ha donat la seva ajuda impagable, ha traduït al català una còpia inèdita d’aquest testament.

77 Pierre PONSICH, “La thalassocratie catalano-aragonaise (1344-1410)”, Le pays catalan, Capcir, Cerdagne, Conflent, Roussillon, Vallespir et le Fenouillèdes (dir. Jean Sagnes), 1, SNERD : Pau, 1983, p. 395-398.

Topo da página

Para citar este artigo

Referência eletrónica

Josep Mas i Llaneres, «El setge de Vilafranca de Conflent per Jaume IV de Mallorques »e-Spania [Online], 28 | octobre 2017, posto online no dia 01 outubro 2017, consultado o 19 abril 2024. URL: http://journals.openedition.org/e-spania/27126; DOI: https://doi.org/10.4000/e-spania.27126

Topo da página

Autor

Josep Mas i Llaneres

Universitat Illes Balears

Topo da página

Direitos de autor

CC-BY-NC-ND-4.0

Apenas o texto pode ser utilizado sob licença CC BY-NC-ND 4.0. Outros elementos (ilustrações, anexos importados) são "Todos os direitos reservados", à exceção de indicação em contrário.

Topo da página
Search OpenEdition Search

You will be redirected to OpenEdition Search